Urgent! Sortir de la zona de confort
La zona de confort és un estat en quin tot el que fas és totalment familiar. Els recursos, hàbits, coneixements, actituds i comportaments utilitzats en el dia a dia són part d’ aquesta zona.
Per tant, la persona roman passiva davant els successos que experimenta al llarg de la seva vida, desenvolupant una rutina sense sobresalt, però també sense incentius ni creixement personal.
Per no quedar atrapats dins la zona de confort, hem d’esbrinar com sortir. Per exemplificar aquesta explicació intenta resoldre el següent problema. Sense aixecar el llapis del paper uneix els nou punts traçant quatre línies rectes.
Has pogut fer-ho?
Si no és així, és perquè has de sortir de la zona de confort urgentment! Mira la solució.
Si no has pogut resoldre aquest problema has utilitzat els recursos i habilitats dins de la teva zona de confort, sense córrer cap tipus de risc. Per tant, podem veure com la zona de confort és limitant, ens priva d’adquirir nous coneixements i un nou aprenentatge.
Per examinar aquest concepte en profunditat, expliquem a continuació la recerca de J. Bruner i L. Postman (1949). Aquests autors van fer un experiment en què en una pantalla, apareixien sèries de cinc naips i cada subjecte se sotmetia a tres sessions durant les quals l’interval entre carta i carta variava. En la primera sèrie, les cartes apareixia a intervals de 10 mil·lèsimes de segon, una de les altres. Progressivament augmentava el temps de 30 fins a 1000 mil·lèsimes de segon. Les cartes es presentaven en sèries de tres tipus, on es podien trobar cartes normals i algunes anòmales, com per exemple, un sis d’espases vermell i un quatre de cors negre.
Després de cada exposició, se li preguntava al subjecte què havia vist. Després d’examinar tots els resultats es va arribar a la conclusió que molts dels subjectes van identificar la majoria de les cartes correctament i, després d’un petit augment de temps, tots els subjectes les van identificar totes, fins i tot les anòmales, sense adomobro o vacil·lació aparent. No obstant això, en augmentar el temps d’ exposió de les cartes anòmales, certs subjectes van començar a dubtar i adonar-se de l’ existència d’ alguna anomalia en els naips. Un altre increment més en el temps d’exposició ocasionava encara més confusió, fins al punt de pujar el percentage d’errors significativament i comentar, per exemple, «el sis d’espases té un vorell d’un altre color».
Per tant, per reconèixer una cosa inesperada es necessita fins a quatre vegades més temps respecte d’allò que considerem normal. Això ens fa plantejar que per sortir de la zona de confort cal parar atenció i utilitzar estratègies que permetin a la persona reformular el problema, abordar-lo i resoldre’l. Aquests aspectes de tracten en un proper article.
Per finalitzar, d’acord amb el filòsof Thomas Kuhn, tant en la ciència com en l’experiment dels naips, la novetat només aflora amb dificultat que es manifesta a través de la resistència en contrast amb el fons constituït per l’expectativa. Així, per no quedar-se atrapat cal reformular el problema fora del quadrat.
Referències:
– Kuhn, T.S. (2004): L’ estructura de les revolucions científiques. Breviaris, Fons de Cultura Econòmica. Mèxic. 8ª reimpressió. – Motterlini, M. (2010): Trampes Mentals. Ed. Piadas, Madrid.
Reyes Miró, 2016