Quines patologies produeixen un sobrecreixement de bactèries?
Els canvis qualitatius i quantitatius en la flora intestinal, en la seva activitat metabòlica i en la seva distribució local és el que es coneix com a disbiosi intestinal.
«Disbiosi» es refereix a un estat de desequilibri entre les colònies de microorganismes dins del cos, la qual cosa porta augment anormal de components menors específics i la disminució de les espècies normalment dominants.
Aquest equilibri s’altera per múltiples causes: medicaments xenobiòtics (presents en aliments, cosmètica, tints, ampolles de plàstic…), envelliment, esport intens, estrès continuat, alimentació excessivament industrial, infeccions digestives…
Els canvis en la composició de la microbiota intestinal (disbiosi) poden estar associats amb diverses condicions clíniques, com ja hem comentat anteriorment, entre aquestes destaquem l’obesitat i les malalties metabòliques, malalties digestives (malaltia inflamatòria intestinal, patologia biliar, càncer de còlon, etc.), autoimmunes i al·lèrgies, aguda i la inflamació intestinal crònica, síndrome de l’intestí irritable (IBS), gastroenteritis al·lèrgica (per exemple, gastroenteritis eosinofílica i IBS al·lèrgica), i enterocolitis necrotitzant (Goulet, O.2015; Lu, K, Mahbub, R i Fox J.G, 2015).
Quan la disbiosi es torna crònica, acaben per afectar-se les cèl·lules de la mucosa (enterocits), debilitant-se les seves unions i deixant buits, és a dir, es produeix la Low-grade Inflammation pels quals, tant aliments encara sense digerir, com substàncies nocives o no desitjables, travessen aquesta barrera defensiva. Comença a aparèixer simptomatologia extradigestiva i intoleràncies a aliments i a altres substàncies (Furet, J.P., 2010).
Les conseqüències més importants derivades de la permeabilitat intestinal augmentada es mostren a continuació:
Entrada massiva d’antígens (aliments mal digerits):
• Al·lèrgia alimentària (IgE).
• Intolerància alimentària (IgG).
• Malalties inflamatòries.
• Malalties autoimmunes.Entrada massiva de patògens:
• Infeccions sistèmiques bacterianes o per fongs.
• Infeccions oportunistes en síndromes d’immunodeficiència.Entrada massiva de toxines:
• Sobrecàrrega de la funció de destoxificació hepàtica (fase I i II).
• Fatiga a causa de l’alt consum d’ATP d’aquest procés.
• Entrada d’aliments mal digerits (pèptids, proteïnes, disacàrids, polisacàrids, lípids).
Nombroses investigacions han demostrat que l’entrada d’antígens, patògens o toxines produeix canvis en la composició de la microbiota intestinal (disbiosi) poden estar associats amb diverses condicions clíniques, incloent-hi l’obesitat i les malalties metabòliques, malalties autoimmunes i al·lèrgies, a més de la inflamació intestinal crònica, síndrome de l’intestí irritable (IBS), gastroenteritis al·lèrgica (per exemple, gastroenteritis eosinofílica i IBS al·lèrgica), i enterocolitis necrotitzant (Goulet, O.2015; Lu, K, Mahbub, R i Fox J.G, 2015). Per això, als pacients que tinguin alguna de les patologies nomenades en el present article, se’ls hi recomana realitzar una analítica de femta per així desenvolupar un tractament per tal de restablir els microorganismes integrants de la microbiota.