Períodes Menstruals Irregulars: Síndrome d’Ovari Poliquístic?
Quan el període menstrual és irregular pot ser causa de nombroses alteracions en l’eix hipotàlam-hipòfisi-gonadal.
A continuació anomenem els principals desordres ovulatoris, produïts per irregularitats en aquest eix.
A continuació anomenem els principals desordres ovulatoris, produïts per irregularitats en aquest eix.
Anovulació hipogonadal i hipogonadotròpica. Afecta al 10% de la població. Es troben afectades la hipòfisi i les gònades. Per tant, no es produeixen hormones sexuals ni hormona alliberadora de gonadotropines.
Anovulació hipogonadal i hipergonadotròpica. Afecta al 5% de la població. Els ovaris no funcionen però l’hormona alliberadora de gonadotropina sí. Menopausa.
Anovulació normogonadal i normogonodotròpica. Afecta al 85 % de la població. L’eix hipotàlamo-hipòfisi-gonadal no funciona bé, però tampoc està frenat. Sol produir-se el Síndrome d’Ovaris Políquistics.
La manca d’ ovulació en el Síndrome d’Ovaris Poliquístics es produeix per quantitats elevades i contínues d’estrògens, i d’insuficients de progesterona.
Sense l’oposició de la progesterona, l’exposició contínua a l’estrògen causa que l’endometri es faci excessivament gruixut, cosa que comporta tenir sagnants abundants i/o irregulars (sagnament uterí disfuncional).
També hi ha un desequilibri de les hormones LH i FSH. A la gràfica podem observar els paràmetres normals d’aquestes hormones, en un cicle normal de 28 dies. No obstant això, en els cicles menstruals irregulars, una quantitat excessiva de LH o d’insulina pot causar que els ovaris sobreprodueixin andrògens.
Una quantitat insuficient de FSH pot impedir el desenvolupament de fol·licles ovàrics i prevenir l’ovulació, resultant en infertilitat. Els quists múltiples que s’han format d’aquells fol·licles que no han madurat donen lloc al Síndrome d’Ovaris Poliquístics (SOPQ).
El SOPQ és considerada l’alteració més freqüent entre les dones, amb una prevalença del 4%-12% en edat reproductiva (Biro FM, 2003; Amant P, Simpson JL, 2004; Jakubowski L, 2005) i pot també manifestar-se en etapes pubertals (Ibáñez et al. 2000). Per tant, el SOPQ és considerat com una alteració endocrina-metabòlica definida com una disfunció ovulatòria causada per un hiperandrogenisme o hiperandrogèmia.
Es caracteritza per l’existència d’anovulació crònica, associada a hiperandrogenisme, evidenciat per l’excés d’andrògens ovàrics i/o suprarenals circulants o per la presència de simptomatologia com (Jakubowski L, 2005):
Avançament dels cabells i/o caiguda a nivell fronto-temporal.
Pressió arterial alta
Resistència a la insulina
Hipertròfia de clítoris
Obesitat (especialment obesitat central, al voltant de la secció mitjana de l’abdomen)
Irregularitats menstruals (cicles de 35-40 dies o més)
Dolor premenstrual amb sagnats que poden allargar-se fins a 7 dies
Hirsutisme i/o acné
A més, el trastorn causa múltiples quists anormals en ovaris engrandits, de manera que aquests no produeixen la quantitat normal d’òvuls i no ovulen (alliberen òvuls) normalment. Les dones amb SOPQ tenen períodes menstruals irregulars i freqüents, i poden desenvolupar amenorrea (absència total de períodes menstruals).
Investigacions han mostrat una alteració en l’eix hipotàlam-pituitària-adrenal. L’evolució natural d’aquest síndrome, si no es tracta correctament o adequadament, o si només es decideix prendre anticonceptius orals sense resoldre l’origen del problema, pot desencadenar en diabetis, ansietat, pell atòpica o eczemes i el càncer de còlon, tiroides, pàncrees, endometri o càncer de mama.
Reyes Miró, 2016