Homeostasi Emocional a les Altes Capacitats (AACC)
El terme emoció, de la família etimològica moure, indica «moviment feia». En tota emoció hi ha implícita una tendència a actuar amb algun propòsit, voluntari o involuntari. Segons Adolphs (2002) les emocions tenen com a objectiu augmentar l’homeostasi, la supervivència i el benestar de l’organisme.
Per tant, des de l’emocionalitat hem de dirigir les accions i no estancar-nos en un pensament recurrent i/o remugant. En les altes capacitats (AACC) les dosis exactes per trobar l’equilibri es compliquen, ja que les necessitats cognitives són múltiples i en algunes etapes evolutives difícils d’identificar-les, així que aconseguir l’homeostasi pot ser un objectiu difícil d’assolir.
A les AACC hi ha una relació inversament proporcional entre la probabilitat de gestionar correctament emocions amb el nombre de necessitats que ens sorgeixen, tret que disposem de suficients habilitats i introspecció per a la seva correcta gestió. Per tant, hem de controlar els desequilibris interns que creen necessitats, ja sigui en el pla fisiològic o psicològic.
La persona amb AACC pot tenir nombroses inquietuds a nivell intel·lectual. S’estressen per tots els estímuls que processen, i conseqüentment pel que pensen. L’intel·lecte elevat porta a qüestionar-se profundament les coses i aquest tipus de processament a nivell cognitiu, origina més inquietuds i preocupacions. Per tant, s’ancoren en el pensament, l’acció es bloqueja i l’emoció deixa de conduir-los al moviment. El propòsit es desdibuixa, deixant la persona amb certa apatia, desmotivació o angoixa.
L’homeostasi fisiològica i psicològica es trenca, desregulant l’adrenalina, noradrenalina o glucagó, entre altres neurotransmissors i hormones implicades. Aquests s’activen per centrar-se i solucionar això que ens provoca malestar o inquietud. Enmig d’ aquest procés es troben les emocions, que influeixen en el pensament i conducta.
Com explica Dabrowsky en la seva teoria de la desintegració positiva, per avançar cal un conflicte, una lluita interna a nivell emocional.
L’existència d’ algun tipus de sobreexcitabilitat exerceix de motor que permet iniciar el moviment feia un estadi més elevat.
Així que hem d’entendre el conflicte com a inici de la solució.
La frustració, una de les emocions característiques de les altes capacitats, genera un conflicte constant entre el que es té i el que s’espera. Emergeixen sentiments de tristesa, decepció i desil·lusió que han d’interpretar com allò que pot generar el canvi, la superació i/o motivació.
Reyes Miró, 2020