L’error està en creure que el pensament és el fi, ja que és el mitjà pel qual la persona desencadena automatismes addictius. Podem caure en l’error de creure que si obtenim allò que desitgem una última vegada ens frenarà la necessitat de tenir, consumir o fer quelcom addictiu. Realment si ho fem, alimentem l’adicció, la fem més forta, compulsiva i permanent.

Per entendre el procés de l’adicció a nivell neuronal i psíquic, cal veure el procés addictiu com un camí que ens dirigeix a un destí; al benestar. A nivell cerebral aquest benestar es tradueix en l’obtenció de dopamina i oxitocina.

En aquest camí hi passen pensaments i conductes que ens dirigeixen a aconseguir allò que ens genera plaer. Així doncs, durant el seu transcurs estem atents als pensaments i a les accions que realitzem per aconseguir sentir-nos bé, oblidar els problemes i/o desinhibir-nos. Una persona que comença a beure, sabrà que li agrada el ron, que amb una copa es sent millor, que a la  segona pot ballar i que segurament a la tercera haurà de parar si no vol acabar al terra.

Quan passem moltes vegades pel mateix camí arriba un punt que aquest es converteix en una autopista, on els pensaments i conductes van a 120 km/hora. Estem tant acostumats, que no ens adonem del que pensem ni el que fem, ens es tant familiar que tan sols ens fixem amb el benefici que obtenim o el patiment (físic o psíquic) que atenuem. Seguint amb l’exemple de la persona que beu, ja està tant familiaritzat amb el ron que dia rere dia s’asseu a la barra, al tercer ron ja no cau al terra, el quart li és com aigua i el cinquè ja conversa amb el senyor del costat sobre la situació política del país.

Per tant per tornar-nos addictes cal passar moltes vegades pel mateix camí i obtenir el plaer en l’acció que realitzem. El benestar que pot produir pensar en beure una copa més, mirar cinc minuts més el telefon, jugar una altre partida a l’ordinador, apostar uns altres cinquanta euros pot desencadenar l’alcoholisme, una  addició al telèfon, addicció als videojocs i ludopatia, ja que cada vegada necessitarem més dosis per aconseguir el benestar inicial.

Si volem sortir de l’adicció hem de reconstruir i redirigir el pensament per crear una carretera que ens condueixi a una indret sa, emocionalment estable i sense  els mecanismes ancorats en la ment addictiva.

La paraula addicció ha estat històricament associada al consum desmesurat de drogues, alcohol i tabac. Encara que en les últimes dècades es coneixen que altres comportaments, com els esmentats anteriorment, reforcen els circuits neuronals de la recompensa, la motivació i la memòria en el cervell i que juguen un paper crucial en la conducta addictiva.

Nora Volkow i el seu equip, consideren tres fases claus en el procés addictiu: intoxicació (substància o comportament activa el sistema de recompensa), síndrome d’abstinència (comença el processament de dolor i el condicionament de la por), i la preocupació o anticipació (les irregularitats de la plasticitat neuronal arriben a zones cerebrals responsables de la motivació i l’autocontrol). Aquesta sensibilització transforma un desig comú i sa en un desig compulsiu.

El sistema de recompensa és l’element més important implicat en el desenvolupament i manteniment d’una addicció.

Les àrees del cervell que configuren el sistema de recompensa són:

• Àrea ventral tegmental de Tsai

• Nucli d’Accumbens

• Còrtex prefrontal

• Hipotàlam lateral

El que fan les substancies addictives és incrementar la dopamina en el nucli d’Accumbens. Les sensacions de plaer vénen dirigides per dos neurotransmissors: la dopamina i l’oxitocina. El seu objectiu és fer repetir un comportament per assegurar l’existència del plaer (sexe, menjar…) i alhora, la supervivència de l’espècie (reproducció i alimentació).

El sistema de recompensa s’activa també davant d’experiències de dolor i de risc.

Hi ha 5 àrees que intervenen en aquest sistema:

• Amígdala: reguladora de les emocions

• Nucli d’Accumbens: allibera dopamina

• Àrea tegmental ventral de Tsai: allibera dopamina

• Cerebel : controla les funcions musculars

• Glàndula pituitaria: allibera les beta endorfines i l’oxitocina.

Però com funciona una ment addicctiva? Hi ha factors que la configuren:

• Una predisposició genètica

• Generar benestar/plaer

• Produïr intensitat en les sensacions

• Durar prou temps en la sensació de plaer

Quan tots aquests elements apareixen, ja ho tenim.