El dol i la seva part positiva

El dol és el dolor i la tristesa que es sent quan la persona s’enfronta a una pèrdua. Aquesta pot ser:

  • D’un ésser estimat: mort, separació, divorci…

  • Geogràfica/Social: de feina, de residència, jubilació…

  • Biològica: no poder tenir fills, pas de l’adolescència a l’infància, perdre part del cos o la seva funció (ronyó, extremitats…)

Quan una persona passa per un dol, viu diferents alteracions físiques i psicològiques, i presenta els següents símptomes físics i emocionals:

FÍSICS:

  • Mal de cap, d’esquena i de coll.

  • Cansament.

  • Problemes digestius.

  • Trastorns de la son.

  • Canvi de pes (pèrdua/guany)

  • Vertigen.

EMOCIONALS:

  • Confusió o nerviosisme.

  • Sentiment de tristesa, melancolia durant tot el dia.

  • Sentiment de culpa.

  • Pèrdua interès per les activitats quotidianes.

  • Pensaments de sentir buit interior.

  • Dificultats de concentració.

  • Estrès.

Les etapes per les que passa una persona amb dol són:

  1. Negació: “no puc creure el que m’ha succeït”.

  2. Ràbia: “no és just el que m’està passant”.

  3. Negociació: “ho podría entendre, tot i que necessito més temps”.

  4. Depressió: “no m’importa res, desconnecto del món i del meus sentiments”.

  5. Acceptació: “ja no em fa mal, em quedo amb allò que ha valgut la pena».

Quan s’acaba el procés de dol, la persona pot portar a terme una vida normal, una quotidianitat reconstruïda on, amb resiliència, ha concernit l’energia de la pèrdua en fortalesa.

I com deia William Shakespeare:

Jo sempre em sento feliç, saps per què?

Perquè no espero res de ningú; ja que esperar fa mal;

La vida és curta, així que estima la vida,

Sigues feliç i somriu sempre,

Viu només per a tu i recorda:

Abans de parlar, escolta;

Abans d’escriure,pensa;

Abans de ferir, sent;

Abans d’odiar, estima;

Abans de rendir-te, intenta-ho;

Abans de morir, viu.

Superar el dol no és oblidar, sinó:

  • Recordar sense dolor.

  • Sentir que allò viscut amb la persona que ja no hi és va ser un gran regal de la vida.

  • Trobar un lloc al cor per aquella persona que ja no hi és.

  • Sentir que l’amor no acaba amb la mort.

Per acabar, Hipocràtes deia: “Qui de veritat estima, mai mor perquè viu per sempre en el cor d’aquells que va estimar. La nostra matèria pot desaparèixer perquè els homes som mortals, però l’amor ens fa immortals. Per això, encara que la falta de presència d’aquells als que estimem ens posi tristos, no podem viure tristos, perquè l’amor és més fort que la mort, l’amor és vida. Aprendre a estimar és a prendre a viure i per això qui de veritat estima no té por de morir perquè sap que sempre viurà en el cor d’aquells als que estima ”, (Alonso Puig, 2016).

A continuació, es faciliten diverses recomanacions musicals per procesos de dol:

–Bach magnificat en re mayor.

–Beethoven sonata claro de luna.

–Mozart concierto para clarinete, Sabine Meyer

–Canon de Pachelbel.

Referències:

– Alonso Puig, M. (2016). El guardián de la verdad y la tercera puerta del tiempo. Ed. Espasa, Madrid.

– Niemeyer, R.A. (2002). Aprender de la pérdida. Ed.Paidós, Madrid.

 

Reyes Miró, 2016

Desplaça cap amunt