El diàleg intern com a detonant de l’ansietat

La descripció del món que es fa la persona a si mateixa, basada en el que veu, el que escolta i el que sent, configura el seu diàleg intern.
En el diàleg intern es basen els judicis que fa la persona i es generen gran part de les emocions més intenses. Quan s’interpreta de forma constructiva la realitat, el conflicte, les relacions, l’adversitat… la informació s’assimila molt millor, la qual cosa facilita l’aplicació pràctica de la mateixa.

S’adquireixen més i millors estratègies que afavoreixen l’ adaptació a la realitat de la persona. La clau està a pensar de forma adequada. En moltes ocasions aquesta gestió de la informació no es produeix de forma adequada i s’ automatitzen els processos de pensament.

Per a A. Ellis és el Self Talk (auto xerrada) i per a A. Beck són els Pensaments Automàtics. Les característiques d’ aquest diàleg intern són:

  • Missatges específics: «no li agrades»

  • Està format per paraules i imatges breus: «abandonat»

  • Té credibilitat, no es qüestiona: «sóc incapaç»

  • Es viu com a espontani i sembla veritable: «tot em surt malament»

  • Es compon d’expressions com: «hauria», «tindria», «hauria»: «hauria d’haver anat a la reunió».

  • És catastròfic: «això que noto és greu, estic malalt»

  • Idiosincràsic: característica pròpia distintiva del pensar, de l’actuar, del sentir: «això no li passa a ningú més que a mi»

  • De difícil modificació i no reconduïble: «no vaig sortir d’això»

  • Après: «em passa això des de fa molt de temps»

Quan aquest diàleg intern està construït, armat, l’ ansietat que genera pot ser de 4 tipus:

  1. CATASTROFISTA: la persona anticipa i magnifica, amb la qual cosa s’origina una percepció errònia.

  2. AUTOCRÍTICA: es produeix un judici constant i la persona es compara contínuament.

  3. VICTIMISTA: genera desprotecció i desesperança.

  4. AUTOEXIGIBLE: afavoreix l’esgotament i l’estrès. No tolera l’error.

Per poder recobrar el control del diàleg intern:

  1. Cal ser-ne conscient.

  2. Cal substituir el pensament negatiu per dos de positius.

  3. Cal respirar diafragmàticament i reduir el nivell d’activació fisiològica.

«Déu meu, dona’m el valor per canviar les coses que puc canviar,
la serenitat per acceptar les que no puc canviar,
i la saviesa per distingir entre les dues.

Marc Aureli

Desplaça cap amunt