Connexió Ànim-Microbiota
La relació entre la microbiota i trastorns com l’ansietat o la depressió s’ha estudiat amb models animals i humans. En el present article, volem destacar la importància de l’eix cerebro-intestino-microbiota, fent èmfasi en la capacitat de l’estat anímic a modificar la microbiota, ja que moltes investigacions ja han demostrat l’efecte de la microbiota sobre l’estat psicològic del pacient.
En un experiment amb animals, concretament rates tractades amb Lactobacillus rhamnosus durant 28 dies, van mostrar una disminució de les puntuacions en ansietat i la depressió (Bravo JA, Forsythe P, Chew MV, Escaravage E, Savignac HM, Dinan TG, et al. 2011). En la mateixa línia, altres investigacions demostren que l’administració de Lactobacillus farciminis en rates redueix l’eix HPA (Hipotalàmic-pituitari-adrenal) i per tant, la seva resposta a l’estrès (hormona adrenocorticotròpica plasmatica [ACTH] i [CRH] nivells d’alliberament de corticotropina (Ait-Belganaoui, Durand H, Cartier C, Chaumaz G, Eutamene H, Ferrier L, et al. 2012).
A l’article de John R. Kelly et al. (2015) podem observar una taula amb els diferents bacteris i els seus efectes en l’organisme; simptomatologia ansiosa, simptomatologia depressiva, somatitzacions i augments de bacteris com Lactobacillus i Bifidobacteria en mostres fcals. Cal destacar que en l’actualitat existeix una creixent línia d’investigació per donar suport a la idea que els patògens intestinals com ara Escherichia coli (E.coli), exerceixen un paper en la programació primerenca i capacitat de resposta posterior del sistema d’estrès (Dinan, 2012).
En aquest punt, cal explicar la influència de bacteri E. coli en els trastorns d’ansietat, depressió i trets de personalitat, com el neuroticisme. La comunicació entre les cèl·lules del Sistema Nerviós Central (SNC), el qual està estretament vinculat al mecanisme de l’ansietat i /o la depressió, i els bacteris es basa en la presència de receptors de neurotransmissors en aquestes.
Diversos estudis han informat que els llocs d’unió dels neurotransmissors intestinals són presents en bacteris i, poden influir en la funció dels components de la microbiota, la qual cosa també contribueix a augmentar la predisposició a estímuls inflamatoris (Hughes, DT, Sperandio, V., 2008). Concretament, el bacteri Escherichia coli O157: H7 posseeix un receptor d’acollida derivat d’epinefrina / norepinefrina que pot ser bloquejat per antagonistes adrenèrgics (Clarke MB, Hughes DT, Zhu C, Boedeker EC, Sperandio V., 2006). Per tant, aquest bacteri intervé en la resposta principal del sistema d’estrès, fugida o lluita.
Altres estudis confirmen que la microbiota afecta l’ansietat i el sistema d’HPA, influint en la neuroquímica del cervell (Saulnier DM, Ringel Y, Heyman MB, et al. 2013). Així mateix, en relació al trastorn depressiu, estudis confirmen que el sistema serotoninèrgic està sota la influència de la microbiota intestinal (Desbonnet et al, 2008;. L’Aidy et al, 2012;. Clarke et al., 2013). Destaquem doncs, la importància d’estudiar en profunditat l’eix cerebro-intestino-microbiota, que corrroboraria l’existència d’una relació bidireccional entre l’intestion i el cervell, regluada a nivell neuronal, endocrí i immune (Grenham et al., 2011).
Reyes Miró, 2016