S’ ha demostrat que les persones optimistes tenen una menor tendència a alts nivells de neuroticisme, majors nivells d’extraversió i estabilitat emocional, així com una relació positiva amb l’amabilitat i la responsabilitat.

L’optimisme és un tret cognitiu que es caracteritza per:

• la tendència o la predisposició a esperar que alguna cosa bona, i no dolenta, succeeixi.

• tenir una actitud positiva i activa

• tenir capacitat d’obertura a allò inesperat, complementada pel compromís, la gratitud, la il·lusió i la confiança en les aptituds pròpies per enfrontar i superar els obstacles, generant resiliència.

S’ha demostrat que els optimistes, abans de prendre decisions precipitades, sopesen tots els aspectes, tant els positius com els negatius, que es poden desencadenar (Rojas, 1994).

L’optimisme dependrà de les estratègies cognitives que adoptem, de la gestió que fem dels nostres recursos, i de l’actitud que decidim tenir quan venen les corbes. També s’ha constatat que l’optimisme neutralitza els efectes de l’ansietat, de l’estrès i de la depressió, atès que els optimistes adopten estratègies d’afrontament actiu, per la qual cosa, davant d’un problema, ho solucionen més fàcilment.

Per augmentar i afavorir l’optimisme, proposo 9 estratègies:

1. Davant l’adversitat, pensar en una situació anterior viscuda que s’ha superat.

2. Pensar en alguna estratègia que s’ hagi utilitzat anteriorment per superar una dificultat.

3. Resignificar els elements negatius que s’activen amb l’adversitat, localitzant la part positiva implícita en la situació.

4. Pensar: «Jo decideixo com em vull sentir».

5. Discernir com són els pensaments davant d’aquesta adversitat:
        · Negatius: baixen i dificulten el meu afrontament i rendiment òptim.
        · Positius: faciliten i milloren l’afrontament i, per tant, el resultat final.

6. Detectar la dificultat a la qual la persona s’enfronta per identificar l’oportunitat implícita.

7. Redefinir i reenfocar l’objectiu de vida tenint en compte els obstacles i els facilitadors per recuperar el sentit.

8. Acceptar les decisions preses, essent aquestes les més adequades i convenients en aquest precís moment.

9. Tenir confiança davant els reptes i la força interior per superar els obstacles.

Com deia Confuci: «No importa quant lent vagis, mentre no t’aturis».

Reyes Miró, 2022