La depressió és un trastorn emocional que indica un ànim deprimit, anhedonia o pèrdua d’interès per les activitats quotidianes. Cal tenir en compte els següents components que la configuren:

· Afectius: sentiment de culpabilitat, tristesa, vergonya, còlera, ansietat

· Motivacionals: pèrdua de la il·lusió i/o motivació, dependència, tendència a l’evitació

Cognitius: indecisió, percepció catastròfica dels problemes, autocrítica excessiva, pensament absolutista, problemes de memòria, dificultat de concentració, dèficits d’aprenentatge

Conductuals: cansament, passivitat, evitació, inèrcia, deficiència d’habilitats socials

Fisiològics: insomni o excés de son, alteracions de la gana, alteracions sexuals


Dins dels tipus de trastorns de l’estat d’ànim segons el DSM-5 hi trobem:

Trastorn de desregulació disruptiva de l’estat d’ànim: hi han episodis de còlera recurrents

Trastorn de depressió major: és una combinació dels símptomes comentats anteriorment, interferint amb la capacitat de tenir un dia a dia amb normalitat i poder gaudir de les activitats amb plaer. Solen haver-hi canvis de pes, anhedonia, pensaments de mort.

Trastorn depressiu persistent (distímia): inclou símptomes crònics que no incapaciten del tot, encara que poden interferir en el funcionament i benestar de la persona.

Trastorn disfòric menstrual

Trastorn depressiu induït per una substància/medicament

Trastorn depressiu degut a una altra afecció mèdica

Un altre trastorn depressiu especificat/episodi depressiu breu

 

En quant a la psicofisiologia de la depressió, els resultats acorden afirmar una inactivitat del sistema nerviós perifèric en els trastorns depressius:
– Disminució de lactivitat electrodèrmica i en la secreció salivar.
– Augment de la taxa cardíaca. Suggereix una disminució en l’activitat colinèrgica i increment de l’adrenalina.
– Major activitat subcortical en l’activitat cerebral, amb més activació de base a l’amígdala i una alteració a la memòria, sobretot en la memòria operativa.
– A nivell cortical, s’ha trobat una activació més gran de l’escorça frontal esquerra i posterior dreta. També s’han descrit alteracions a la memòria de treball i en amplitud de resposta a PRAD (potencials relacionats amb esdeveniments discrets).

– Aprendre a estimar-se amb els seus defectes i les seves virtuts.

– Fer servir la paciència davant els problemes i situacions difícils per resoldre a la vida.

– Sortir al carrer, fer activitats a l’aire lliure.

– Ser positiu.

– Ser objectiu.

– Ponderar les decisions que es volen prendre.

– Plantejar objectius factibles.

– Pensar que un error és un aprenentatge.

– Treballar i mantenir l’acceptació pròpia.

– Evitar ajornar en el dia a dia.

– Donar importància a les petites coses de la vida.

– Buscar suport a la família i els amics.

– Viure el present.

– Evitar comparar-se amb els altres.

– Ser conscient dels teus sentiments.

– Planejar activitats, evitar l’avorriment i la monotonia.

– Tenir interès per les coses i per les persones.

– Fer exercici físic

– Mantenir l’esperança en tot allò que t’importi i t’afecti.

Desplaça cap amunt